Blog

Corelli, el 'pare' de la música barroca

Arcángelo Corelli va néixer tal dia com avui de 1653

17/02/2014 | la Guineu | General

El 17 de febrer de 1653 va néixer a Fusignano, Itàlia, el compositor italià Arcángelo Corelli, considerat un dels més grans precursors de la sonata preclàssica i el representant per excel·lència del concerto grosso. Corelli era fill d'una de les famílies més importants d'aquesta ciutat. Sent molt jove es va traslladar a Bolonya, ciutat en la qual va estudiar violí amb destacats mestres, com Benvenuti i Brugnoli entre els qui va despertar un gran interès a causa de les seves aptituds. En 1675 va passar a Roma, i immediatament va guanyar certa notorietat, la qual cosa li va valer ser rebut per la reina Cristina de Suècia i entrar al servei del cardenal Ottoboni.

En 1682 es va convertir en primer violinista de l'orquestra de capella de l'església de Sant Luis dels Francesos, l'església nacional de la comunitat francesa a Roma. En 1684 va ingressar en la Congregazione dei Virtuosi di Santa Cecilia, el mateix any que va adoptar el nom d’Arcomelo Erimanteo. El 1700, Corelli era ja primer violinista i director de concerts del Palau de la Cancelleria. La seva fama era tal, que en 1706 va ingressar en l'Acadèmia de l'Arcàdia, una altíssima distinció en aquesta època, on va conèixer a Scarlatti. Dos anys després coneixerà a Händel.

Corelli es va dedicar intensivament a la direcció musical i a la composició, creant una obra de gran valor i influència en la història de la música. La seva obra és, en certa manera, insòlita per a l'època, doncs va dedicar els seus esforços exclusivament a la música instrumental, amb preferència al violí, obviant la música dramàtica. Corelli va ser el primer compositor que va aconseguir la fama musical sense dedicar-se a la música cantada.

Pocs músics del segle XVIII es van veure lliures de la seva influència. I conscient o inconscientment, van ser molts els que li van retre homenatge, dissertant sobre les seves obres (Veracini), reelaborat-les (Geminiani), prenent prestats els seus temes (Bach, BWV 579) o construint una sèrie de variacions sobre ells (Tartini), imitant expressament el seu estil (Telemann, Galuppi), dedicant-li les seves obres (Couperin, Valentini), batejant amb el seu nom algun moviment (Dandrieu) o, sobretot, seguint els seus models, concrets o genèrics. La llista seria interminable.Destacarem, doncs, com a únics, però exemples emblemàtics, de la gran sèrie  de Folías, aparegudes en aquella centúria, la de Vivaldi (que tancava a més, com ocorria en Corelli, una publicació), i entre els concerti grossi, els dotze que, conformant el seu Opus 6 (més simbolisme afegit), va compondre Händel en 1739.

Corelli va ser molt tremendament famós en vida, tant com a compositor com, sobretot, intèrpret de les seves pròpies obres. Solien cridar-ho el “Príncep dels músics”. Famós per la dolçor del seu caràcter, s'explica que, en una ocasió, mentre es trobava tocant el violí en un concert davant una concorreguda multitud, el músic va advertir que tothom es posava a parlar. Va interrompre suaument la seva interpretació, va deixar el violí enmig del saló, i es va aixecar per marxar-se, dient que temia interrompre la conversa. Corelli va morir en el cim de la fama a Roma el 8 de gener de 1713, sent enterrat en el panteó de l'església de Santa María ad Martires (el Panteó de Roma).

Les seves obres, fites fonamentals en la història de la música, van ser les més reeditades del segle XVIII abans que Haydn fes la seva aparició. La Opus I, per exemple, va conèixer 39 edicions fins a 1790 i la Opus V, la més popular de totes, es va apropar al mig centenar. No havia creat cap gènere, però sí va portar a la perfecció clàssica els tres que va conrear, la sonata a sol, la sonata en trio i el concerto grosso. Amb prou feines va haver-hi músic del segle XVIII que es veiés lliure de la seva influència

0 Comentaris

Escoles

    Musicart102
    Musicart102, Escola de Música i Arts escèniques és un centre privat d’ensenyament de música i teatre musical, gestionat per La....