Blog

Randy Newman, el compositor de pel·lícula

L'autor de bandes sonores nord-americà va néixer avui fa 71 anys

28/11/2014 | laGuineu | General

Avui fa 71 anys el pianista, cantautor, arranjador i compositor de bandes sonores nord-americà Randy Newman, conegut per les seves mordaces cançons i per les seves bandes sonores per a pel·lícules, sobretot, les que va compondre per a la productora de cinema animat Disney-Pixar. Criat entre músics, els seus oncles Alfred, Lionel i Emil Newman ja escrivien música per al cinema, obtenint el primer d'ells nou premis Oscar de 45 nominacions.

Randy va estudiar composició a la UCLA i amb disset anys ja componia cançons. El seu primer tema al mercat va ser la cançó They tell me it's summer (1962), que va aparèixer com a cara B d'un single dels Fleetwoods. Això li va obrir el camí per seguir component per a artistes com Gene Pitney, Cilla Black, Jerry Butler o els O'Jays.

A mitjan anys seixanta Randy va formar part d'un grup anomenat The Tikis, que més tard es convertirien en els Harpers Bizarre, els quals aconseguirien un èxit en 1967 amb la seva versió del tema de Paul Simon The 59th street bridge song.

Quan Dusty Springfield, Judy Collins i Peggy Lee van començar a gravar les composicions de Newman, el seu prestigi com a autor va créixer. Three Dog Night va portar Mama told me not to come al número 1 en 1970 i Harry Nilsson va publicar Nilsson sings Newman, un àlbum complet amb obres de Randy. Les seves cançons, les quals, encara que amb lleugeres influències de Dylan, havien de més al pop i al R&B de Nova Orleans que al folk, portaven unes lletres plenes de l’incisiu sentit de l'humor que han caracteritzat la majoria dels seus èxits, com Sail away, Political science, You can’t leave your hat on (1972), que Joe Cocker va portar al número 1 en 1986, Rednecks (1974), Short people (1977) i I love L.A. (1983).

En els anys vuitanta va començar a compondre gairebé exclusivament per al cinema. Seves són les bandes sonores de Ragtime (1981), Despertares (1990), Maverick (1994) i Toy Story 1 (1995). En 1988 va publicar Land of Dreams, una sèrie de vinyetes musicals de la seva infància a Nova Orleans, que contenia el tema It's money that matters, el seu únic número 1 en les llistes nord-americanes. Comptava amb la col·laboració de Mark Knopfler a la guitarra i a la producció.

L'any 1995 la seva carrera va prendre un nou rumb quan va decidir escriure el seu primer musical, Faust, una adaptació del clàssic drama èpic de Goethe, l'acció del qual transcorre en South Bend (Indiana). A aquest treball van seguir noves bandes sonores per a Monstruos, Pleasantville (1998) o Toy Story 2 (1999). En 1999 també va publicar Bad Love, el seu desè àlbum com a artista i el primer amb cançons originals després dels seus onze anys d'activitat component per al cinema.

Des de llavors ha seguit component per a la gran pantalla i, després de quinze nominacions a l'Oscar sense guanyar, va trencar la ratxa en 2002 amb el premi a la millor cançó per If I didn't have you, pertanyent a la banda sonora de Monstruos SA. Des de llavors ha tornat a ser nominat quatre vegades més, entre elles, per Cars (2006) i Toy Story 3 (2010), pel tema del qual, We belong together, Randy va rebre el seu segon Oscar. El seu més recent àlbum d'estudi, Harps and Angels, es va publicar en 2008 i aquest mateix any va realitzar una gira pel Regne Unit, el concert del qual a Londres va ser gravat i publicat al novembre de 2011 com Live in London. El seu treball més recent va ser la banda sonora de Monsters University (2013).

0 Comentaris

Escoles

    Musicart102
    Musicart102, Escola de Música i Arts escèniques és un centre privat d’ensenyament de música i teatre musical, gestionat per La....