Blog

Ryuichi Sakamato, el japonès iconoclasta

El compositor oriental fa demà 64 anys

16/01/2015 | laGuineu | General

Demà compleix 64 anys el músic, compositor i actor japonès Ryuichi Sakamoto, molt conegut per les seves bandes sonores i per ser un dels artistes més innovadors que van emergir en els anys 80. Als tres anys ja comença a tocar el piano i amb 11 comença a estudiar composició. La seva afició per la música occidental li porta a escoltar des de Beethoven a John Cage, passant pels Beatles.

Ja en 1977 comença a realitzar els seus primers treballs, convertint-se en productor, arranjador i teclista. Fa incursions en el rock i el pop japonès i comença a deixar la seva pròpia petjada en fusionar la música tradicional japonesa amb l'electrònica, una iniciativa meritòria, ja que la cultura japonesa sempre ha estat tancada a l'exterior limitant les influències occidentals en la seva cultura.

Després de graduar-se a la Universitat funda la Yellow Magic Orchestra, formació de gran repercussió a Europa i amb la qual van aconseguir un gran èxit de vendes. El seu single Computer Game (1980) va ser Top20 en les llistes angleses. La YMO aviat es converteix en el grup més destacat, al costat de Kraftwerk, del tecnopop. El seu primer àlbum és un èxit rotund i, durant els següents cinc anys, realitzen un total d'11 treballs i nombroses gires.

En 1983 es dissol la YMO i Ryuichi Sakamoto inicia la seva carrera en solitari. Expressa llavors els seus desitjos d'experimentar amb músiques d'altres ètnies i regions, argumentant que en el seu cap resideix una espècie de mapa cultural, que li fa relacionar la música d'uns llocs amb les d'uns altres, li indueix a buscar vincles. En el seu afany per no tancar-se a la música pròpia d'orient, inicia una sèrie de col·laboracions amb nombrosos músics: David Byrne, Iggy Pop, Caetano Veloso, etc.

Els seus treballs més rellevants són 1,000 Knives of Ryuichi Sakamoto (1978), el seu primer àlbum després d'abandonar la YMO; Merry Christmas Mr. Lawrence (1983), la primera banda sonora de Sakamoto per a la pel·lícula de Nagisa Oshima on també intervé com a actor al costat de David Bowie; The Last Emperor (1988), la banda sonora del conegut film de Bertolucci, en la qual també participa com a actor i que li va valdre un Óscar, un Grammy i un Globus d'Or; The Sheltering Sky (1990), banda sonora de la pel·lícula El cel protector; Sweet Revenge (1994), un disc emblemàtic de tretze cançons pop amb atmosferes new wave i electròniques; Discord (1998), un experiment amb  sons dissonants; BTTB (Back to the Basics) (1999), un treball magistral sobre el piano que recorda a grans com Satie o Debussy; Life (1999), una òpera amb prop de cent com Josep Carreras, Salif Keita, Bernardo Bertolucci, Salman Rushdie o el Dalai Lama; Playing the Piano (2009), que presenta 12 temes al piano i recull fascinants interpretacions del seu repertori més conegut; o SUMMVS (2011), darrer treball de Sakamoto.

En 2011, Sakamoto va recuperar el trio que havia creat en 1996, per realitzar la gira Seven Samurai per Europa amb un repertori que va incloure noves composicions, així com els seus clàssics de tota la vida i les seves grans bandes sonores de pel·lícules. Com sol ser habitual en els concerts de Sakamoto van incloure una cuidada posada en escena mitjançant un elaborat disseny d'il·luminació. La gira va coincidir amb la publicació del llibre La música us farà lliures, primera autobiografia de Sakamoto, fruit dels diàlegs entre l'artista i l'editor de la revista japonesa Engine.

0 Comentaris

Escoles

    Musicart102
    Musicart102, Escola de Música i Arts escèniques és un centre privat d’ensenyament de música i teatre musical, gestionat per La....