Blog

Eddie Grant, l'ambaixador musical caribeny

El músic guaianés va nèixer tal dia com avui de 1948

6/3/2015 | laGuineu | General

Avui compleix 67 anys el músic, cantant i productor Eddy Grant, conegut per la seva pertinença en els anys seixanta al grup multirracial britànic The Equals i més tard, en els vuitanta, per una sèrie de hits que va aconseguir com a artista en solitari. A més, Eddy ha produït treballs de Sting, Mick Jagger i Elvis Costello en el seu estudi de Barbados.

Grant va créixer escoltant estils de música caribenys. Quan tenia 12 anys, en 1960, la seva família va emigrar a Londres. Allí, va començar a escoltar altres tipus de música com el rock, el R&B o el blues. En 1965 va formar el seu primer grup, The Equals, compost per Eddy a la guitarra, els germans jamaicans Lincoln (veu), Derv Gordon (guitarra) i els anglesos Patrick Lloyd (baix) i John Hall (bateria).

El nou grup comença a oferir concerts pels voltants de Londres oferint la seva amalgama sonora de pop, blues i R&B amb elements ska, interpretada amb una energia que semblava inesgotable. Signen amb President Records i publiquen el seu primer single, I Get so Excited que no passa del lloc 44 en les llistes del Regne Unit. Al segon single, Hold me Closer / Baby come back, no li va molt millor, no obstant això, a Holanda i Alemanya, els djs prefereixen punxar la cara B i el disc aconsegueix allí el número 1 i dispara la fama de la banda multirracial a Europa.

A l'any següent, Baby come Back és reeditada en el Regne Unit com a cara A del single que aquesta vegada sí aconsegueix el lloc d'honor i fins i tot és Top40 en USA. Posteriors singles com a Laurel & Hardy, Softly, softly (1968), Michael and the Slipper Tree, Green Light i Rub a Dub Dub seguien copant les llistes a Alemanya i Holanda, però en el Regne Unit, només aconsegueixen tornar al Top 10 amb Viva Bobby Joe (1969).

En 1970 publiquen el seu últim Top10, Black Skin Blue Eyed Boys (1970), un èxit molt popular en les incipients discoteques europees. Aquest mateix any, Grant funda el seu propi segell discogràfic, Torpede Records, en el qual publica el seu primer single en solitari, Let's do it together, però en 1971 Grant sofreix un infart que li obliga a deixar la seva activitat en el grup i torna a Guaiana per recuperar-se. The Equals, per la seva banda, van continuar junts i, encara que no van tornar a les llistes, amb alguns canvis de formació, van romandre actius -sobretot en el continent- fins a la fi de la dècada dels setanta.

Grant va vendre Torpede i va formar una segona discogràfica, The Coach House, amb la que va continuar produint a altres artistes i va deixar a un costat la seva carrera musical fins que en 1977 va gravar el seu primer àlbum en solitari, Message Man, en el qual, allunyat del seu estil amb els Equals, ofereix vuit temes d'un gènere que oscil·la entre el calypso i el reggae. Grant toca tots els instruments i l'àlbum no és ben rebut en el Regne Unit.

En el seu segon àlbum, Walking on Sunshine (1979), Grant es decanta clarament pel funk-reggae i el tema Living on the frontline es converteix en un habitual de les pistes de ball. Per aquesta època, Grant s'instal·la a Barbados, on inaugura nou segell: Blue Wave.

El seu següent treball, Love in Exile (1980) pansa sense pena ni glòria i, en 1981 publica Ca't get enough que, amb temes com el qual va donar títol a l'àlbum i Do you feel my love, retornen a Grant al Top10 britànic

En 1982 publica l'àlbum Killer on the Rampage, que conté el seu primer i únic número 1 en les llistes del Regne Unit: I don't wanna dance i Electric Avenue, que va ser número 2 al Estats Units, on va tenir un sol hit més amb Romancing the Stone (1984), un tema gravat per a la banda sonora del film Després del cor verd, que finalment no es va incloure en la còpia final.

Grant va obtenir el seu últim Top 10 en les llistes britàniques amb Gimme hope Jo'anna (1988), cançó amb missatge polític criticant l'Apartheid de Sud-àfrica. Posteriorment, Grant va continuar produint a joves artistes en el seu estudi de Barbados i va experimentar amb un nou estil musical inventat per ell, el ringbang. L'any 2000 es va celebrar el primer festival de Ringbang a Trinidad i Tobago. Hearts & Diamonds (2001), amb temes com Ten outta ten i el publicat en 2006 Reparation són exponents del nou estil.

 

0 Comentaris

Serveis

    Escoles
    La Guineu desenvolupa la seva tasca educativa en tres centres: Musicart102, Escola de Música i Arts Escèniques, Escola Municipal de Música de Barberà del Vallès i l’Escola Municipal de Música Nou Barris