Blog

Sheryl Crow, la cantautora amb ànima soul

La cantant nord-americana va nèixer el 11 de febrer de 1962

13/02/2015 | laGuineu | General

Acaba de complir 53 anys l'actriu, cantant i compositora nord-americana Sheryl Crow. Des del seu debut en 1992 ha publicat nou àlbums amb els quals ha obtingut nou premis Grammy. A més del seu propi treball, ha cantat al costat de Mick Jagger, Keith Richards, Michael Jackson, Eric Clapton i Sting, entre altres.

Filla de músics, va començar a estudiar piano amb cinc anys i va escriure la seva primera cançó als 13. A la universitat va participar en un grup rock anomenat Cashmere i després de graduar-se, va fer classe de música en una escola per a nens autistes de St. Louis. Va seguir participant en bandes amateurs fins que un publicista li va oferir un treball per compondre jingles per a la ràdio. Sheryl va acceptar i va compondre petites peces publicitàries per a marques com Toyota i McDonald's. Aviat va comprovar que en unes poques hores de treball guanyava més diners que en un mes fent classes, per la qual cosa va decidir traslladar-se a Los Angeles per fer-se un buit en la indústria musical.

Allí, després d'uns durs començaments intentant col·locar els seus jingles, acudeix en 1987 a una audició de cantants per al cor d'acompanyament de Michael Jackson en la seva gira mundial Bad. És contractada i en la gira va cantar la part femenina del duet I Just Ca't Stop Loving You. Fins a tal punt era convincent la seva interpretació, que en els tabloides es va insinuar una relació amb Jacko.

Després de dos anys de gira amb Jackson, Crow va intentar iniciar la seva pròpia carrera com a cantant, però davant les ofertes que rebia, en les quals pretenien convertir-la en una cantant de dance-pop, es va retirar durant uns mesos víctima d'una profunda depressió. Recuperada, va tornar a cantar cors per a artistes com Sting, Rod Stewart, Stevie Wonder, Foreigner, Joe Cocker, Sinéad O'Connor i Don Henley.

Al mateix temps seguia component cançons i una de les seves maquetes va arribar a les mans del productor Hugh Padham, qui li va aconseguir un contracte amb A&M Records per gravar el seu àlbum debut en 1991. Les primeres sessions, massa produïdes, no donen el resultat esperat i la publicació del disc pateix diferents retards.

Per fi, en 1993, apareix Tuesday Music Club, que contenia temes com Leaving Las Vegas i All I Wanna Do, el qual va aconseguir vendre vuit milions de còpies i va ser un èxit a mig món. La seva aparició en Woodstock 94 va acabar per afermar la seva carrera, així com els tres premis Grammy que va rebre en 1995, un d'ells per millor artista promesa de 1994.

Atabalada per la sobreexposició als mitjans i ferida en el seu orgull per les crítiques rebudes en les quals s'assegurava que el seu èxit havia estat en gran manera gràcies als músics que col·laboraven amb ella en el grup, es va centrar en l'enregistrament del seu segon àlbum, Sheryl Crow, en el qual pretenia mostrar el seu talent com a cantautora.

En aquest cas, Sheryl va ser la directora del projecte. La revista Rolling Stone ho va seleccionar en 1999 com un dels discos essencials de la dècada i pràcticament tota la crítica especialitzada va ser unànime a considerar l'àlbum un magnífic treball. Alguns  temes destacats de l'àlbum van ser If it makes you happy o Everyday is a winding road. En 1997 va gravar la cançó Tomorrow Never Dies, corresponent al film El matí mai mor de la saga James Bond.

El seu següent àlbum, The Globe Sessions, incloïa una versió d'un tema signat per Bob Dylan, Mississippi, que aquest mai va publicar en els seus àlbums. Un dels singles, My Favorite Mistake, va ser número 1 al Japó.

En 1999 va romandre molt activa i va gravar un àlbum en directe, Sheryl Crow and Friends: Live in Central Park, en el qual va comptar amb la col·laboració d'artistes com Sarah McLachlan, Stevie Nicks, les Dixie Chicks, Keith Richards i Eric Clapton. Aquest mateix any va realitzar la seva primera aparició cinematogràfica en el film independent The Minus Man i va versionar el tema de Guns N'Roses Sweet Child o'mine per a la banda sonora de la pel·lícula Big Daddy, que li va proporcionar un altre Grammy, aquesta vegada per millor interpretació rock femenina.

Sheryl va passar llavors per una nova etapa de depressió que la va mantenir allunyada de l'estudi uns tres anys. El seu quart àlbum, C'mon C'mon, va aparèixer en 2002 precedit pel senzill Soak up the sun. El segon tema que es va extreure, Steve McQueen, va obtenir novament el Grammy per millor interpretació rock femenina. En 2004 va aconseguir un èxit internacional amb la versió d'un tema de Cat Stevens, First cut is the Deepest.

Wildflower va aparèixer un any després i contenia el tema Real Gone, que Crow va cedir a la banda sonora de la pel·lícula animada Cars. Comercialment no va tenir la resposta dels seus treballs anteriors i la seva publicació va coincidir amb l'anunci de Sheryl que patia càncer de pit, encara que aquest es trobava en la seva primera fase pel que va rebre el pronòstic de total recuperació. Un dels senzills de l'àlbum, Always on your side es va reenregistrar amb Sting i el tema va ser nominat al Grammy com a millor col·laboració pop vocal.

En el seu sisè lliurament d'estudi, Detours (2008), Sheryl recuperava el so rock dels seus primers treballs tornant a comptar amb el seu primer productor, Bill Botrell. Les seves cançons estaven inspirades en la seva recent etapa de recuperació del càncer i la ruptura de la seva relació amb el ciclista Lance Armstrong. Aquest mateix any va contribuir amb la seva versió de Here Comes the Sun a la banda sonora de Bee Movie i va publicar un àlbum amb temes nadalencs, Home for Christmas.

Al juliol de 2010 va aparèixer el seu vuitè àlbum, 100 miles from Memphis, amb grans influències de soul clàssic, del que es va extreure com a avançament el senzill Summer Day. Va comptar entre els seus col·laboradors amb músics com Keith Richards, Justin Timberlake i Citizen Cope. El seu lliurament més recent fins avui és Feels Like Home, el seu debut en el country gravat en Nashville i publicat al setembre de 2013 amb el seu nou segell, Warner Bros.

0 Comentaris

Serveis

    Escoles
    La Guineu desenvolupa la seva tasca educativa en tres centres: Musicart102, Escola de Música i Arts Escèniques, Escola Municipal de Música de Barberà del Vallès i l’Escola Municipal de Música Nou Barris